Veig el mar
Veig el mar
des de les finestres
dels teus ulls
la teua ànima marina
I l' esguard
dorm en la fondària
precisa del misteri
que guaita en la pupil·la
No em preguntaré
d'on véns i on vas
només conec un punt
on es creuen els camins
On amb fugaç victòria
es topeten els vents
que bufen el velam
de cada nau vital
No et preguntaré
d'on véns i on vas
només conec un món
que podríem compartir
Ara sé que damunt les dunes
tu i jo farem l'amor
el nostre foc
de Sant Joan
I la teua mirada
és com un vaixell
que navega cap a mi
en aquest món tan irreal
Veig el mar
des de les finestres dels teus ulls
la teua ànima marina
