Veig, veig... Què veus?

Eduard Iniesta

L'he mirat i m'ha endinsat en un inmens camp de blat,
atrapat entre els marges suaus, ple de petjades
m'envolten,
de mans lligat al meu passat, rodolen damunt meu les ones
del camp.
L'he tocat i m'ha abduit una llum ancestral,
un regrés a quan era infant, terres llaurades m'envolten,
enmanillat al cirerer de l'era, em passa la vida, se'n va.
L'he copsat i m'he trobat laberints empedrats,
isolat en camins de sal, ple de petjades m'envolten,
encaminat, en direcció errònia, m'empassa la boira, al
tard.