Va plorar com una dona

Enric Barbat

saleta gris, una dona ja gastada doncs és vella
que acaba de pescar el manso quan anava a aixecar el vol
una escena llastimosa, entre un plor i una queixa
li deia amb gran desconsol:

amb històries de tristesa, em vas prendre el pèl amb cura
vaig creure que et moriries si jo et deixava tot sol
dels sospirs que tu donaves feies caure la pintura
semblava que t'escorxessin posaves cara de dol
després vinga bestieses, et vas donar a la beguda
t'expulsaren de la feina per marmota i per pendó
quan tan malalt et vaig veure em vaig sentir commoguda
i vaig començar a estimar-te per tonta i per compassió
també vas jugar a les cartes, no deixaves mai la timba
hi vas perdre la vergonya, la decència i la moral
com que va afluixar la pela començaren les pallisses
em vas deixar com un mapa, clientela d'hospital
i com que al carrer et podries i el teu pare és home recta
inflexible amb tots els paios pelacanyes com ets tu
a mi em vas demanar ajuda i saps que vaig ajudar-te
llogant un pis en un barri on visquérem en comú
nomes feia una setmana i per tabac ja em xuclaves
després per la barberia i per anar un rato al cafè
un dia que anaves trompa em vas tirar les sabates
menys mal que vaig esquivar-les, tu anaves de mala fe
ara diguem tu que en penses, si no he sigut una mare
ara diguem si em mereixo que tu et vulguis escapar

el bala va abaixar el rostre
i ell, i ell tan maco i tan desastre
besant-li amb força la cara
com una dona plorà