Vencerem
Vencerem totes ses penes,
quantes vegades
creuarem sa frontera,
des dolor que no té barrera,
batzers, escarrassos, flors de mariera.
Capvespres tot sols
més junts que ses pedres,
no travessa es sol
aquestes vidrieres,
cromats
d’amor
ventures
pures,
cent anys pertot
fent-mos sa pua.
Qualque miracle
cau a sa becada,
damunt es coixí
amb s’orella plegada
escoltava es teu cor
com cavalcava,
en haver acabat
desesperada.
