Veïnes i cafè
És dur saber
Que a menys de quatre passes estàs fent cafè
Que hi ha un mirall que et mira un sabó que t’ensabona
I un àngel que et pentina
Des de fa una estona
I prou que ho sé
Que un passa per la vida sense fer merder
I tot de cop i volta trontolla i es revolta
Arrossegat pel vent
Com una fulla morta
Vell paradís
Del que tothom en parla però ningú no ha vist
Jo ja em conformaria amb el del teu somrís
Hi ha dies que fan fàstic
Tots pintats de gris
És dur saber
Que el teu canari et piula com mai no podré
Que avui com cada dia seràs la fantasia
La febre de qui cova
Alguna malaltia
I prou que ho sé
Que se’ns han quedat freds els somnis i el cafè
I un xàfec de nostàlgia cau sobre Barcelona
Perquè has mudat de pis
I estaves tan tan bona
