Vell camí de retorn
Caminant solitari pel vell camí de retorn
Estava molt lluny l’estació de la que tan a prop me’n anava
I em caigué a sobre la nit, dibuixant camps de flors negres,
Records d’anys trists passats que cobren existències.
Oooh camí que torn a casa
Oooh nostàlgia em fas sentir
No és veritat que el vespre em va fer fumar
El meu primer cigar?
Caminant solitari pel vell camí de retorn
Pensava amb els teus llavis que no em digueren adéu.
M’alçares la mà com si diguessis: - Tornaré!
I el tren s’allunyava com el comiat més amarg.
Oooh camí que torn a casa
Oooh nostàlgia em fas sentir
No és veritat que el vespre em va fer fumar
El meu primer cigar?
Odiosa viva memòria que em fas sentir un esclau
dels teus records fotuts que em punxen la consciència.
Oooh camí que torn a casa
Oooh nostàlgia em fas sentir
No és veritat que el vespre em va fer fumar
El meu primer cigar?
