Vell pescador
Vell pescador que se'n va anar
a viure molt lluny del seu mar,
sentat al sol d'un vell carrer,
cantava un vell vals mariner.
Tenia barca, tenia rems,
tenia molta força a les mans
per anar a pescar, amb il.lusió
i veure el sol sortir a l'horitzó.
I, tot de cop, se li acostà un infant:
" Digues-me tú, que hi has estat,
com és aquell el teu mar? "
El mar és bó, el mar és blau,
el mar és calma, i és temporal.
El mar és bó, el mar és blau,
el mar és calma, i és temporal.
I si Déu vol, petit infant,
un jorn hi tornaré,
menjant la pols d'un vell camí,
sempre mirant a l'est.
Mirant el blau on vaig passar tants anys.
M'enyoraré o ploraré,
o potser cantaré
El mar és bó, el mar és blau,
el mar és calma, i és temporal.
El mar és bó, el mar és blau,
el mar és calma, i és temporal.
El mar és bó, el mar és blau,
el mar és calma, i és temporal.
El mar és bó, el mar és blau,
el mar és calma, i és temporal.
Autor(es): Josep Pujol Botifoll Llibori
