Veritats que no
És l’hora i el despertador
m’ha fet el salt.
I l’animal li agrada prendre’m el llit.
Les hores són asfixiants, aquí.
Plou al carrer i als paraigües també,
avui arribaré com una gata molla.
A deshora.
Les seves barbes s’entrecreuen,
Desaparellada emprenc un vals.
Ballo i ballo sense música i tot i així perdo el compàs.
Plou al carrer i als paraigües també,
avui arribaré com una gata molla.
A deshora.
El mira i ell li retorna la mirada,
sento les paraules en un punt i apart de mi.
Respiro i somric,
deixo que la pluja em netegi per dins.
Plou al carrer i als paraigües també
arribaré com una gata molla.
A deshora.
Autor(es): Clàudia Ibàñez,Isabel Archs
