Vent que bufa al meu favor
El dia ha començat amb un objectiu,
recuperar tot allò que em faci sentir viu,
el somriure de les noies que passegen pel carrer,
el dringar de les ampolles que he begut i que beuré.
És hora de llevar-se, s’ha acabat dormir,
de treure la guitarra de sota el llit,
d’acaronar les cordes amb les puntes dels meus dits,
picar contra la fusta com si fos un nen petit.
No hi ha espai, no hi ha temps,
no hi ha res que ens faci contents,
no hi ha amics, no hi ha amor,
només el que sento en el meu cor,
i és el vent que bufa al meu favor.
Després de molta estona m’he quedat en blanc,
el timbre del telèfon que seguia sonant,
i la vella melodia d’un projecte de cançó,
i tot el que faria perquè el món fos un lloc millor.
No hi ha espai, no hi ha temps,
no hi ha res que ens faci contents,
no hi ha amics, no hi ha amor,
només el que sento en el meu
cor de vidre, cor de plom,
ànima negra i cara de son,
no hi ha diners, no hi ha tresors,
només el que sento en el meu cor,
i és el vent que bufa al meu favor.
Autor(es): Ricky Gil
