Vespre de tardor
Cauen depressa els fulls del calendari
pel ventallar del temps, com fulles seques;
van albirant-se els tardorencs capvespres
que tot ho abillaran amb groc sudari.
I caurà l'aigua, s'amenarà la terra
de la blana humitat que és font de vida,
i la boirina, de sentiment farcida,
farà al meu cor plorar l'amor darrera.
En vespre de tardor, mon cor delera;
per un perdut amor mon cor sospira.
Tallant cel gris el vol de la falzia
se l'ha emportat on naix la primavera.
