Veu de neu
Ella mira la mar
des de l’ habitació més alta
de la casa.
Pot sentir els arbres,
i si tanca els ulls
escolta els núvols passar.
Quan se’n puja allà dalt
totes les coses, totes les portes
i les finestres s’obrin de bat a bat.
A voltes arriba buida,
altres, plena d’il.lusió,
i quan es queda pensant
sempre acaba per cantar;
amb un fil de veu només,
amb la seva veu de neu.
L’ hivern no acaba mai,
a les muntanyes les nits són llargues;
semblen no tener fi, les tramuntanes
i les gelades.
Però ella puja allà dalt
perque eixes coses no l’ acovarden,
la fan sentir més gran.
Autor(es): Juli Bustamante
