Vianant

Esquirols

Vianant.
Te'n recordes de l'herba del prat,
quan jo era font fresca
i sabia cantar?
O de quan tu saltaves per
un corriol
i jo t'empaitava entre
pedres i gorgs
o de quan acollia el teu cos adolorit,
o de quan et calmava la set del camí…?

Vianant no m'oblidis
si tens un destí,
camí vol drecera,
té pressa el camí…
A baix a la plana
m'espera dissort,
la febre dels homes,
l'oblit i la mort.

Vianant que et detures
a veure passar
la lenta agonia
d'escumes i fang,
si el fill et demana
la història d'un riu,
no oblidis la teva
si encara et sents viu.