Vianant agosarat

Abraham Rivas

Hi ha camins massa estrets perquè hi pugues anar dret.
S'ha de ser molt esquisit per a no ofendre a qui els ha fet.
I és que és de molt ben parits no voler trencar-ho tot:
hi ha camins massa estrets, tot s'ha de dir.
Hi ha camins massa estrets perquè hi pugues veure clar,
vull dir, clar de veritat cap a on van.
Hi ha camins massa estrets perquè hi veges clarament
i és de ser massa educat no preguntar.
D'altres són massa amples, tant que esglaia el pensament.
Sents les veus esgarrifoses? Clamen què no hi ha camí.
Hi ha camins massa estrets perquè hi puga entrar la llum.
—impossible no sentir de lluny l'olor.
S'ha de ser molt bona gent per a no desconfiar.
Hi ha camins per on no pots passar tranquil.
Hi ha camins massa estrets perquè hi càpia tanta gent
Però siguem equitatius i repartim les culpes bé:
jo ací acabe d'arribar; tu encara no havies nascut.
L'aquitecte no és ningú, tu i jo som rucs.
D'altres són massa amples, tant que t'esclataria el cap.
Però els entesos assenyalen que és perillós,
que no hi ha dret, que bla-bla-bla...
Però s'hauria d'intentar, qui sap què s'estem perdent:
potser més calamitats, potser la felicitat.
No hi ha forma de saber: mai ningú d'allí ha tornat.
Si te'n vas, busca qui t'ha pegat.
Vianant agossarat que no tems l'adversitat:
no et conformes amb històries, sigues tu l'explorador.
Sigues tu l'explorador, vianant agossarat,
i quan tornes conta'ns tot allò que has vist.