Manel

Viatge


Imprimir canciónEnviar corrección de la canciónEnviar canción nuevafacebooktwitterwhatsapp


No puc anar més lluny que viatjant pel meu cor,
no puc volar més alt que mirant un estel.
El meu viatge no és gel
sempre es queda en el cim.

No tinc destí
més trist que l'exili llunyà
no tinc neguit més viu que el deliri a arribar
el meu viatge més gran
sempre es tornarà ací.

On el meu cor esclata,
traspassant l'infinit.
És obrint la finestra
anem a casa a la nit.

On el meu cor esclata
traspassant l'infinit,
és obrint la finestra,
anem a casa a la nit.

He caminat tant lluny com el vent m'ha portat
i si he trobat tres hores en el meu caminar
el mes bonic un desig
tornant al meu país.

He desitjat tant fort com el cel m'ha deixat
i si he trobat tres horts en el meu desitjar
el mes bonic un camí
tornar al meu país.

On el meu cor esclata
traspassant l'infinit,
és obrint la finestra,
anem a casa en la nit.

On el meu cor esclata
traspassant l'infinit,
és obrint la finestra,
anem a casa en la nit.