Viatge nº 27
Vaig prendre el primer bus que no rodés amb aire tèrbol
Sentat al fons vaig començar a mirar per la finestra
Les mans i les cares de la gent
em miraven i marxaven com el vent
Mai vaig entendre en tot el seu significat
Com jugar al joc de granisses sense esclatar a plorar
Les mans i les cares de la gent
em miraven i marxaven com el vent
Tinc la llar al mig del bosc, em da llenya quan fa fred
Si el calor apreta amb força em protegeix
Puc sentar-me en front un arbre, passar-me els dies mirant
Veig que aprenc, però encara no ho comprenc
És el mateix el que hi ha a dalt que el que hi ha baix.
El conductor va aturar el bus i digué ''fi de trajecte''
"Baixa ara que pots, potser després ja serà tard''
I vaig prendre tot eIlque duia posat
Dient-li adéu li'n vaig regalar
Vaig caminar una estona i vaig anar parar a la platja
Hi havia un rellotger traient fum pel barret
Calculava com podia tanta sorra
Caber dins la panxa d'una dona
Tinc la llar al mig del bosc, em da llenya quan fa fred
Si el calor apreta amb força em protegeix
Puc sentar-me en front un arbre, passar-me els dies mirant
Veig que aprenc, però encara no ho comprenc
És el mateix el que hi ha a dalt que el que hi ha baix.
Hi ha un home donant voltes que vol vendre'm una llosa
Diu que al principi cansa però que després podré fardar
A l'esquena sempre duu un llangardaix
Amb un braç de ferro una mica rovellat
Tot xerrant amb aquell home al final ens vam fer amics
I regant amb gots de vi per fi va dir la primera cosa
feia temps que no sabia on era el cel
Perȯ si sabia on para l'infern
Tinc la llar al mig del bosc, em da llenya quan fa fred
Si el calor apreta amb força em protegeix
Puc sentar-me en front un arbre, passar-me els dies mirant
Veig que aprenc, però encara no ho comprenc
És el mateix el que hi ha a dalt que el que hi ha baix.
Autor(es): Jordi Espinach
