Vida vulnerable

Eduard Iniesta

Des de quin lloc m'envolaré demà?
Tu vas i véns i mai no quedo sol,
que m'has donat un cec impuls de vol
i quasi mort encara puc volar.

Tinc mar, tinc foc, tinc platges on estar
prenent el sol nocturn que ens correspon.
Anem al bar a deixondir la son,
beguem fernet amb mots de part enllà.

Vindran els Foscs a dir que no som res,
i no som res excepte el guspireig
d'aquesta hora viscuda amb tant de pes.

Posem paranys per enganyar la nit,
siguem tan sols un vague somnieig
de vida vulnerable: crit escrit.