Vinc del Xingú
Vinc del Xingú, torno del Món, del Temps
Torno dels cors dels homes.
Com un nàufrag salvat, impotent salvador.
Podria dir la missa
ornamentat de mocs i plors i sang.
També és el cos del Crist
aquest cos de l’Antoni, foradat
Amb sis ganivetades.
La nena té quinze anys i esguarda, groga,
amb la galta solcada de gilette
pels gelos d’una sòcia d’amors emmanllevats.
(Fa un any que combregava per la primera volta
i avui és prostituta).
Torno dels molts silencis, de les preguntes folles.
És hora de trobar-vos, Roca ferma,
Aigua viva brollant sempre a l’abast,
Bressol, Port d’arribada!
Rebeu-me. Vull la Pau!
I, si he d’anar a la guerra novament,
Doneu-me Senyor, un cor recte i manyac,
capaç de morir, lliure,
per una sola iota de la Llei;
capaç d’acollir, pobre, tots els pecats del món.
El cor fort d’un profeta.
El cor net d’un infant.
Doneu-me...
No em doneu!
Oh Déu, Déu meu, meu Tot!
Si jo us sabés tornar els dons rebuts,
si em carregués de fruita agraïda
ara que ja he arribat a la tardor versada...!
Jo sempre demanant
i hauria de donar-me.
Sigueu-me Vós només el Do per sempre!
Autor(es): Pere Casaldàliga,Jaume Miquel
