Visions del desig

Eduard Font

Ulls de color del fum
Cansats de mirar massa lluny
Blanc i negre ho veu caient per un forat ben buit
La seva ombra ja es confon amb la llum d´un fanal
El seu cos es desdibuixa a cada instant

Tan acostumat a no tenir-la aquí davant
Al final sembla que no la necessiti tant
De puntetes ella mira de veure-hi per sobre el temps
Però no hi troba res.

No la coneix fins que no es posa a recordar
Llindes amples, l´hi creixen heures pels costats
Alegria… besa amb els nervis saturats
De follia i de culpabilitat

Formiguegen, tot el poble ja és despert
La seva ombra jeu immòbil amb el son segat
El cos d´ella es desdibuixa, el son segat

I recordarà coses que no han passat mai
I s´inventarà gestos que no va fer mai.