Virolai
Rosa d'abril (serra, serra, amb una serra,
serra amb un xerrac)
morena de la serra
(serra, serra, aquesta serra
fes-ne Montserrat)
de Montserrat estel,
(ull que mira des del cel)
il·liminau la catalana terra;
guiau-nos cap al cel
guiau-nos cap al cel.
Amb serra d'or los angelets serraren
amb serra d'or, eixos turons
per fer-vos un palau,
per fer-vos un palau.
Reina del cel que els serafins
baixaren,
reina del cel, dau-nos abric
dins vostre mantell blau,
dins vostre mantell blau.
Alba naixent d'estrelles coronada,
alba naixent, ciutat de Déu
que somnià David,
que somnià David.
A vostres peus la Lluna s'és posada,
a vostres peus, lo sol sos raigs
vos dóna per vestit,
vos dóna per vestit.
Dels catalans, sempre sereu Princesa,
els catalans, dels espanyols,
estrella d'Orient,
estrella d'Orient.
Siau pels bons pilar de fortalesa,
siau pels bons, pels pecadors
lo port de salvament
lo port de salvament.
Autor(es): Jacint Verdaguer,Pau Riba
