Visca!
Tots compartim aquest mateix dolor
i tots cantem la mateixa cançó,
i a la mirada hi ha el mateix llampec
amics, amics, que encara no us conec.
Amics meus, no us conec
però us he imaginat
teniu somnis d'ahir
i una pena al demà.
Visca!
Tots hem nascut de sota el mateix cel
tots hem crescut en un mateix anhel
i ens trobem ara en un mateix aplec,
amics, amics, que encara no us conec.
Amics meus, no us conec
però us he imaginat
teniu clara la veu
i ben ferma la mà.
Visca!
Fa temps que anem per un mateix camí
i ens alegra el cor un mateix vi
i el pa ens arriba d'un mateix forner,
amics, amics, que encara no us conec.
És el temps de cantar,
junts l'amic amb l'amic
és el temps de cridar
i per vosaltres jo dic:
Visca!
Som a l'estiu
sempre que el cor ho vol
i cadascú pot fer que sortí el sol
i cadascú ets tu i tu, també.
amics, amics jo ja us conec prou bé.
Endavant, endavant
no us quedeu mai enllà
i si viure ens fa mal
ho farem com un joc.
Visca!
Cal que ens llevem amics de bon matí
el nostre amor ja és a mig camí¡
que cadascú escolti el seu bàtec
amics, amics, que encara no us conec.
I quan tothom ens sentir bategar
amics, tothom ens reconeixerà.
Visca!
Autor(es): Jean Ferrat
