Visc a Formentera
Visc a una illa tranquil·la
que com totes ses illes la roda la mar,
gent de pell forta i cremada
pes sol i sa terra i que tot mos han dat.
Es nostros costums pagesos
que entranyen històries d'un temps molt llunyà
i aquella vella flaüta
que es so fa plorar.
Visc a Formentera,
allí he nascut jo,
sa terra que en primavera
vénen orenelles, vénen d'emigrar
Visc a Formentera,
allí he nascut jo,
sa terra que en primavera
vénen orenelles, vénen a aniuar.
Visc a una illa tranquil·la
que com totes ses illes la roda la mar,
visc a una caseta blanca
coberta de teula
que amb so temps va aguantant.
Visc a una illa tranquil·la
que com totes ses illes la roda la mar,
gent de pell forta i cremada
pes sol i sa terra i que tot mos han dat.
Es nostros costums pagesos
que entranyen històries d'un temps molt llunyà
i aquella vella flaüta
que es so fa plorar.
Autor(es): Xumeu Joan
