Vísceres per a la posteritat
Qui no vulgui que no es quedi a veure-ho
el que diré es basa en fets reals
úlceres, sondes i dents postisses
la decrepitud del tram final.
Si no observes no arribes a veure-ho
androides a la tercera edat
ortopèdia i de peces de mentida
que apuntalen un cos encorbat
mig de plàstic mig de veritat.
Perquè són dels vellets que ens han deixat,
són objectes d'un difunt que ha traspassat
i me'ls miro i no puc pas oblidar
que et trobo tant a faltar,
tot i saber del cert que així és com és la vida.
Són dels vellets que ens han deixat,
són les peces d'un difunt que ha traspassat, però d'acord, parlem clar i català, tant del porc com de l'humà se n'aprofiten sempre
els ronyons, els ulls i el ventre.
I així com un cor dóna la vida,
el fetge revifa a l'embriac,
les retines dan al cec la vista,
vísceres per a la posteritat,
tu ja no les faràs servir mai.
No ho vulgui el "nen Jejús",
que algun dia hagis de dur alguna peça de recanvi.
La víscera està en ús, és lleig fer-li rebuig, la víscera segueix en trànsit.
D'un vellet que ha traspassat,
dignifica el seu final
et trobo tant a faltar...
Autor(es): Eloi Isern
