Visions

Ivan Brull

Veig una casa blanca, aïllada,
al final d’un camí.
I ets tu qui la suggereixes,
tu ets qui fas el paisatge
quan et pense i et sent pertot.

Mai sabré com arribar,
per quins camins deixar-me la pell,
quins ascendents i quins quadrants
em poden fer de brúixola.

Veig una platja sola, oblidada,
però encara esperant.
I ets tu qui la construeixes,
tu ets qui portes les brises,
les onades i els blaus marins.

Mai sabré com arribar,
per quins camins deixar-me la pell,
quins ascendents i quins quadrants
em poden fer de brúixola.

Veig una muntanya alta, solitària,
oferint un camí.
I ets tu el sol ferm que l’eleva,
tu ets el que significa,
el que té d’iniciàtic, pur.

Mai sabré com arribar,
per quins camins deixar-me la pell,
quins ascendents i quins quadrants
em poden fer de brúixola.

Veig el teu cos ferm i jove, que reposa
sobre un prat ple de flors.
I ets tu somniant el misteri,
el màgic centre pròfug
que he buscat amb el foc dels dos.

Mai sabré com arribar,
per quins camins deixar-me la pell,
quins ascendents i quins quadrants
em poden fer de brúixola.