Viure
Sempre creia que en la nit
la realitat se’ns escapava.
Que es podien desxifrar
els somnis que tu m’amagaves.
No entenia que els teus ulls
embruixats al mirar-me
anyoraven poder dir
els secrets guardats per l’ànima.
Voldria recrear tan sols
aquella estona.
Lluitaria fent-te creure que és
la nostra història.
Semblava que la música
ens seduïa,
al obrir-se dintre teu aquella
cosa que ens fa viure.
Viure, viure, viure.
Sempre creia que la nit
derrotava la desconfiança.
Esgotant les teves forces
sincerava les paraules.
No entenia que el desig
viatja sol sense aturar-se,
endinsant-se en un racó,
comprimint-se en un mateix.
Voldria recrear tan sols
aquella estona.
Lluitaria fent-te creure que és
la nostra història.
Semblava que la música
ens seduïa,
al obrir-se dintre teu aquella
cosa que ens fa viure.
Voldria recrear tan sols
aquella estona.
Lluitaria fent-te creure que és
la nostra història.
Semblava que la música
ens seduïa,
al obrir-se dintre teu aquella
cosa que ens fa viure.
