Voldria que fossis aquí

Judit Neddermann

Ara ja ets allà
No et vaig avisar
Et vas oblidar aquell mocador amb la teva olor
Quan arriba l’enyor
m’abriga dia i nit
és la part de tu que es queda amb mi mentre estàs lluny
Ja sé que la vida és així,
ja sé que tothom fa el seu camí.
Ja sé que sempre hi ha canvis,
però a vegades voldria que fossis aquí
Boston, quina sort!
S’omple dels acords
Neixen de les mans, creixen inquiets, volen pel món
Saps que a mi m’arriben?
I els he volgut escriure
Per poder cantar-te aquesta melodia