Voldria ser com tu

Tralla

Voldria ser com tu,
ocell de món perdut,
que mai no fa la volta.
Però m'han acostumat
a la taula i el pa
i al vespre, tancar la porta.

Voldria ser de foc
i fondre el meu entorn
tot el que m'esclavitza.
Però sé que només sóc
una espurna, tan sols,
colgada dins la cendra.

sé que no està bé
quedar-se a recer
mentre altres caminen.
La sang que he vessat
m'ha fet vell,
però no és suficient
si encara hi ha vida.

voldria ser el camí
que et dugués al destí
aquell que sempre anhelares...
Però sé que només sóc
un corriol en el bosc,
un somni, una esperança.

Voldria ser el desig,
el secret, el motiu
que et fa mentenir desperta.
Però sé molt bé que sóc
un vers, una cançó,
una paraula dolça...