Viure de pressa
camino pels carrers humits de la meva ciutat,
no hi ha llum a la finestra d'on fa temps vaig marxar.
el temps no esborra
tot allò que conservo decidint les meves passes.
el temps no esborra,
he vençut a l'oblit, he cregut que mai s'acaba
si perdura la mirada.
sovint sento fugir el destí d'entre les meves mans,
però m'importa poder conservar aquells petits instants.
el temps no esborra...
sempre que necessites el temps que no tens mai,
és quan te'n adones que has de tirar endavant.
el temps no esborra,
recupero el sentit de totes les meves lluites.
el temps no esborra,
si no amagues avui les arrels que et van fer créixer,
les veuràs a la mirada.
el món dirà que vius de pressa,
la pressió se't menja, no ho veus?
però jo et dic que surtis, no miris enrere,
la por és sempre el que fa més mal.
que avui tinc ganes
de volar molt més lluny, per mi res no és impossible.
el temps no esborra
allò que tinc aprés ho he gravat a la mirada.
