Vols i dols
Des d’un núvol baixes
en caiguda lliure al buit,
observant la insòlita visió d’aquest món,
amb la ment aïllada.
Veus tot el caos absolut
en perspectiva,
i et preguntes si aterrar,
obé deixar-ho per demà.
Fràgil equilibri,
entre cel i terra et mous.
Nit i dia, lluna o sol,
tu ets la dita “vol i dol”.
Autor(es): Marc Prats
