Volar
Recordarem de memòria el guió;
aquella acció que fa
que tornes a sentir la fricció.
Entre les nostres mans farà calor.
Serem pacients
dins d’un món que no aprén.
Som descendents d’aquella vida
que s’entesta i es ven,
sabent que no podrem
comprar el temps.
I volarem sobre la llum del sol.
Trencar les línees que marcades estan.
I volar, volar, volar.
Entrem en la privada propietat,
com dos desconeguts,
en llocs on mai seran benvinguts.
Vam nàixer innocents
i hem aprés a témer.
Som solitaris,
com dos llops en la nit
cansats de consumir
la carn podrida de les sobres.
Volem fugir,
volem seguir avant.
Serem l’espenta.
Pot ser et dega un altre ball
en compte d’una explicació.
Pot ser deuríem perdre’ns.
Que busquen l’estació.
I volarem sobre la llum del sol.
Trencar les línees que marcades estan.
I volar, volar, volar.
Vindrem quan tots hauran marxat,
i ens cuidarem hui més que mai.
Preguntarem als arbres
si ens perdonaran
quan deixen de plorar.
