Vola, vola, vola

Pere Tàpias

Com que viu de la rifeta,
i té el pa assegurat,
al pobre me li venen
atacs de felicitat.
Se li presenten de sobte,
per sorpresa, fortuït,
a peu dret, assegut a terra
o bé estirat al llit.

I aleshores ell,
s'infla, s'infla, s'infla,
com un globus de festa majors
i s'enlaira i vola, vola, vola,
dalt del cel sembla un cigró,
però ai! quan es desinfla
llavors tot corre cuita,
perquè si no hi som a temps
mare meva, quina truita!

No hi ha metge que li trobi
el remei adequat,
per curar-li aquests atacs,
atacs de felicitat.
I si bé el cargolen de trabes
o li pugen de cop la benzina
ell tranquil, ni s'immuta,
té el cor de vaselina.

I aleshores ell,
s'infla, s'infla, s'infla,
com un globus de festa majors
i s'enlaira i vola, vola, vola,
dalt del cel sembla un cigró,
però ai! quan es desinfla
llavors tot corre cuita,
perquè si no hi som a temps
mare meva, quina truita!

S'han trobat les forces mortes,
les forces vives del país
i entre tots li han feta grossa
però ell sempre feliç,
no, no, no, no hi ha manera
de cop s'infla, alça el vol,
plogui, nevi o bé glaci
faci vent o faci sol.

I aleshores ell,
s'infla, s'infla, s'infla,
com un globus de festa majors
i s'enlaira i vola, vola, vola,
dalt del cel sembla un cigró,
però ai! quan es desinfla
llavors tot corre cuita,
perquè si no hi som a temps
mare meva, quina truita!