Vora el mateix mar
Vull dir-te com enyoro
aquell amor d'un dia.
Jo et volia per sempre
i encara no ho sabia.
Perquè tu em vas conèixer
quan de l'amor fugia
i vas saber donar-me
només el que volia.
Ara recordo coses
que tu ni t'imagines,
quan la teva mirada
era ja una carícia
i les mans es trobaven
i naixia el somriure
i flotaven dins l'aire
les paraules no dites.
Vull dir-te com enyoro
aquell amor d'un dia.
Ara tinc tantes ganes
de dir el que no vaig dir-te:
que l'enyorança és fonda,
que l'absència és molt trista,
que vora el mar en calma
sento que encara em mires,
que una nit com aquella
no l'he tornat a viure.
Autor(es): Feliu Formosa,Sílvia Comes
