Voldria ser invisible
Per travessar les portes dels llocs més elegants
I creure’m una estona que no sóc un de tants
Voldria ser invisible i veure en la foscor
Com reps i no endevines de qui és aquest petó
Voldria ser invisible i mai no fer-me mal
Si caic per les escales o em treuen un queixal
I provocar tempestes amb la punta del dits
Calfreds que no esperaves galdosament humits
Voldria ser invisible com un fantasma vell
Però sense dur cadenes lligades al turmell
Tres-cents anys a l’esquena d’amor endarrerit
Són una garantia de que no m’he pansit
Voldria ser invisible no sé si ja ho he dit
Escriure entre cometes paraules per l’oblit
A plena llum del dia robar-te algun botó
Pregar a les teves cames per la resurrecció
Voldria ser invisible sortir sense diners
I perdre cada dia la mida i els papers
Sense passar per caixa buidar el supermercat
I fer-te una carícia secretament trempat
Perquè les parets siguin de mel i de mató
I el guix de les esquerdes somriures de nadó
Voldria ser invisible i jeure al teu costat
Per veure com es cremen dos cors i una ciutat
