Volem ser grans
Dins d'aquesta pell, de tant jove, m'he fet vell
de tant voler ser gran, que he tornat a ser un infant.
Tantes voltes he donat, tants canvis d'opinió
de tant voler conèixer-me, ja no se qui sóc.
Visc en un jardí, durant tot l'any està florit
on hi ha males herbes, rams, roses i un neguit
cada cop que el sol es pon es maten entre si
i amb la matinada els veig i semblen tan amics
si és que al final, bons i dolents són el mateix
si és que al final, bons i dolents són un equip.
Visc en un país, del que molt poc us en puc dir
bé, se'n pot dir molt, però tothom se sent ferit
quan m'ofens a mi, ofens també als meus enemics
encara que no diguis res, la gent s'ofen per no dir res
si tombes cap a dir-ho tot, la gent s'ofen perquè dius molt.
Visc en una tomba on els cucs hi han fet nius
he parlat amb morts, que de tant morts estan molt vius
viuen dintre meu, a casa meva i pels camins
he pogut aprendre d'ells que mai em vull morir,
n'hi ha que volen oblidar quin va ser el seu destí
només hi ha un consell que els morts m'han escolpit
Volem ser grans i la grandesa ens fa petits
volem ser grans i de tan grans que som petits
volem ser gran i la grandesa ens fa petits
Visc enmig d'un crit que de tant lliure està oprimit.
Autor(es): Guiu Cortés
