Vora el barranc dels Algadins

Paco Muñoz

Vora el barranc dels Algadins
hi ha un taronger de tan dolç flaire
que, per a omplir d'aroma l'aire,
no té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas, i el mas té dins
volgut records de ma infantesa;
per ells jo tinc l'anima presa
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc del Algadins
s'alcen al cel quatre palmeres;
lo vent, batent ales lleugeres,
mou son plomall i els seus troncs fins.
En ells, Millars de teuladins
fan un soroll que el cor encisa.
¡Qui oir pogués sa xillerisa
vora el barranc dels Algadins!
Vora el barranc dels Algadins
l'aigua corrent los camps anega;
en sos espills lo sol llampega,
i trau l'arròs verdosos brins.
Sona el tic-tac en los molins,
i, al caure el sol, caçadors destres
a joca van d'ànecs silvestres
vora el barranc del Algadins.
Vora el barranc dels Algadins
mourà demà les palmes l'aire;
li donaren los horts son flaire,
i sa cantúria els teuladins...
Lo mas demà guardaré dins
dolços records e imatges belles;
¡jo no podré gosar ja d'elles
vora el barranc dels Algadins!