Voraviu
Buits que demanen a crits ser omplits
de saliva viva devorant el voraviu
quan me'l toques, me'l trenques, me'l tastes, me'l menges
altra nit, quan profanem el teu llit
entre excuses barates, sabates, ni pols ni remolí
que la pena no fa camí
direcció a una vall
de cipresos entesos, d'amor i de destins
que m'agrà mes la vida vestida de rius i de pins
Entre llops, entre foc, entre colps
entre trossos i mossos
assenyales la porta al racó mes obscur del desig
atabales de nou les vesprades, marcades
per un calendari que no s'ha fet vell,
emmarcat en la memòria del temps
se sent una remor....
Mastegant la vida a cada instant
trossos i mossos d'un quadre per pintar
Rossegant el temps que ens ha tocat
per poder respirar al teu costat
afinant-te les cordes, tocant-te les notes mes dolces
alterant semitons entre cuixes, cerveses i fum
continunant l'harmonia d'un dia
que vaig decidir a cantar a l'alegria
fent via al caliu dels teus humits carrerons
se sent una remor.
