Vós meretriu
Vostè sap que la coneix i la tindrà allí mateix al
carrer, el flux breu de blanc lluent volarà
Una freda presència,
un mal estar que no importava
Sempre és com la nit lluny,
és com la nit lluny del cel, sempre utopiant
Vostè sap que la coneix i es prostituirà demà
Demà
Sempre és com la nit lluny,
és com la nit lluny del cel, sempre utopiant
És com la nit lluny, és com la nit lluny del cel,
sempre utopiant, mor, mor, mor
Ella és l'altra realitat,
és fruit d'una tendresa brutal
Ella ha escrit mil testimonis ja de patiments
humans, fins demostrar que la pietat és nostra,
és nostra
En arribar demà
Del cel
Sempre és com la nit lluny,
és com la nit lluny del cel sempre utopiant
És com la nit lluny, del cel, cel ,sempre utopiant
sempre utopiant...
Autor(es): Marc Pérez,El Corredor Polonès
