Vuit de desembre
Un autògraf va demanar, cinc hores el va esperar,
on estaves aquell dia que Manhattan es va parar.
En el Dakota tot va passar, ningú no ho va poder evitar,
on estaves aquell dia que el món el va plorar.
Aquella nit molt freda al davant de Central Park,
les ulleres d’aquell geni van quedar plenes de sang.
En el Dakota tot va pasar, ningú no ho va poder evitar,
on estaves aquell dia que el món el va plorar.
Mil records que són per tu, cent cançons que són per mi,
i és que geni de les ulleres sempre estaràs per aquí.
Aquell vuit de desembre, el somni es va acabar.
Mil records que són per tu, cent cançons que són per mi,
i és que geni de les ulleres sempre estaràs per aquí.
Tu on estaves quan tot allò va passar,
aquell vuit de desembre que el món el va plorar.
Autor(es): Xavi Bosch
