Wow

Es Reboster

Tenia pànic als avions
i havia de viure noves emocions,
i volar allà on ningú mai mes
podria somniar.

Sol i tan sola va aconseguir
fer-li companyia a un vell marí,
i navegar! cap al nord del seu destí

La mar i l'aigua
amb el vent se'n van
potser mai mes
s'enrecordaran de mi

Feia una nit clara d'estiu
ell donava gràcies per seguir viu,
i arribar, i dormir a la sombra
d'un pinar.

De cop ala terra
es bat als seus peus,
un control reclama uns papers
que sempre han estat seus

Es deportat,
aquí s'acaba el viatge,
la llibertat.