Vull sentir la vida
Vull sentir la vida que tens a dins,
salvatge, com les fonts del camí.
Les arrels em criden, i em crides tu,
salvatge, com el tro que esquerda el mur.
La nit descarrega tots els gats a les teulades,
i el taronja dels fanals s'ha instal·lat a les parets.
Avui, que et tinc a prop, t'ho dic amb llum de lluna;
el millor lloc del món ets tu, no en tinc cap dubte.
Vull sentir la vida que tens a dins,
salvatge, com les fonts del camí.
Les arrels em criden, i em crides tu,
salvatge, com el tro que esquerda el mur.
Hi ha un cel de poesia en el sostre de la ciutat,
i a les baranes dels balcons arriba amb febre la tardor.
Després de l'amor, no diguis res, vindrà la pau.
Després de la guerra, tot; per als qui lluiten.
Vull sentir la vida que tens a dins,
salvatge, com les fonts del camí.
Les arrels em criden, i em crides tu,
salvatge, com el tro que esquerda el mur.
Autor(es): Cesk Freixas
