Vull ser castellera
Avui, a l’hora d’esmorzar,
al pati de l’escola
el Roger m’ha explicat que fa castells
a la colla del poble.
S’ho passen molt bé.
M’ha dit per què no hi vaig
a provar-ho divendres,
a l’assaig.
Grans i petits,
tothom te n’ensenya.
Tots junts fent pinya
per no fer llenya.
Jo vull ser castellera!
Pujarem ben amunt.
A l'assaig la primera.
Ho aconseguirem junts!
Pares, vull fer castells.
Va, no em digueu que no;
si no em passaré el dia
jugant amb l’ordinador.
Veniu tots a la colla
com més siguem millor.
Donarem vida al poble
tot seguint la tradició!
Jo vull ser castellera!
Pujarem ben amunt.
A l'assaig la primera.
Ho aconseguirem junts!
Avui, ens llevem ben aviat,
per anar a matinades.
Camisa i mocador,
i la faixa plegada.
Nerviosa,
ja ve el gran moment
de fer aquell castell
somiat tant de temps.
Fem l’entrada a plaça.
És plena de gent.
Viuré la diada
a flor de pell!
I ja sóc castellera!
Pujarem ben amunt.
A l'assaig la primera.
Ho aconseguirem junts!
La pinya situada,
tota la colla a punt
ja comencen les gralles...
Terços, amunt!
Amunt fins a les estrelles!
Avui sóc l'enxaneta.
Per coronar el castell
passo el peu i faig l'aleta.
I ja sóc castellera!
Pujarem ben amunt.
A l'assaig la primera.
Ho aconseguirem junts!
