La bellesa
Enemic de tota guerra
i el seu premi, la medalla,
no volia altra batalla
que lliurar tot el meu cor
de posar-se cos a terra
sota el pes que té la història
i enlairar fins a la glòria
el poder de la raó…
I ara que no hi han trinxeres,
el combat és l'estratègia
d’enfilar-se més que els altres.
Fora escrúpols, fora marges,
i, si cal, donar l'esquena
a la bellesa, la bellesa, la bellesa…
I mireu-los: són com rèptils
assetjant la pobra presa,
negociant a cada mesa
maquillatges d'ocasió.
Tots segueixen les dreceres
que els duran a la grandesa,
bojos per enlluernar-nos
amb l'estúpida ambició.
Abans anaven de profetes
i ara l'èxit és la meta.
Mercaders insaciables,
més que fàstic, fan tristesa.
No han tocat ni per miracle
la bellesa, la bellesa, la bellesa…
I em parlaven de futurs
fraternals i solidaris,
que tot el que fos falsari
moriria en el piló.
I ara que el gran mur s'enfonsa,
la igualtat no és la mateixa.
"Tant tu tens, tant tu vals"
Visca la revolució!
Reivindico el vell miratge
de sentir-me viu encara,
viatjar pels teus llavis
descobrint en el viatge
la certesa de trobar-me
la bellesa, la bellesa, la bellesa…
Autor(es): Luis Eduardo Aute
