Als intel·lectuals forasters, per a veure si fan servir el cap, i fan honor al seu ofici de lletraferits (Torbado, Umbral, Jiménez...)
Quan hem volgut tenir més del que és nostre?
I quina dèria la dels germans d'Estat
de conquerir les quatre coses nostres!
Mediterrània, oneja en català.
I la taronja és mimada en paraules
belles i antigues, i amb el dolç valencià.
Cor d'oliveres i cos mullat de mar
Mallorca és cant de vida en mallorquí.
Seny i senyera, muralla invencible,
mare que cuida els seus fills amb l'exemple.
De Catalunya parle. I en català.
Quan hem volgut tenir mes del que és nostre?
Si forasters, ara són catalans,
ells han vingut. No els hem tret de sa casa.
Autor(es): Ovidi Montllor