Trage dia a nit
Anava de passeig totes les nits.
Per a omplir el seu cos d'alcohol i amor.
I l'omplia de trompades i crits.
Un detall per entendre'l molt millor.
Seguia sense por la seua historia.
I retornava als mateixos llocs.
Nit a nit, no perdia mai l'eufòria.
Un treball que segur que el fan molt pocs.
Senyoreta, l'estime, jo voldria... Plaf!
Pose'm una copeta de conyac... Flas!
Una herbeta de res. Com li diria... Clas!
Perdonau, un paquet de tabac... Tras!
Els dies d'ell gastaven i fruïen.
Persones amb amor al metall or.
Persones que manies no en tenien.
Car a ells no els fa ningú cap por.
Complidor, es donava al seu treball.
Assumia el paper triat per Déu.
Però si precisava algun detall.
Tot es tornava ràpid contra seu.
Jo crec que això de fer tantes hores... Plas!
És per donar una entrada pel pis... Flas!
Treball de peu demana mitges soles... Clas!
No entenc que al seu despatx hi tingui un Crist!... TRAS!
Ara la gent que passa al seu costat.
Se'l mira amb un esguard entendridor.
Ajupit, brut i sol dorm estirat.
En un racó de carrer acollidor.
Si es desperta i demana, no l'escolten.
Encara que d'orelles tots en tenim.
Si s'aixeca i s'apropa tots hi trotem.
Encara que el mateix molts hi patim.
La meua vida jo no l'he escollida... Plas!
No pense mal perquè em veu com em veu... Flas!
Em deixaria explicar el meu oblit... Clas!
Perdó si he molestar. Adéu. Adéu. TRAS!
Autor(es): Ovidi Montllor