Cançó sense nom IX
Assegut en un extrem de la corcada taula,
menge raves eixuts i bec vi sec.
Parle tot sol. Ningú no em talla la paraula,
i espere l'arribada del moment.
Les finestres obertes, sol a la cambra,
sento el soroll de gent al carrer.
No em sent ningú.
Passe comptes a la meua existència.
No em guarde res.
Prou o més? Heu-vos ací la tortura.
No sé què fer. Sempre igual!
Ha passat un dia més.
Autor(es): Ovidi Montllor