Inici de fàstic en el membre

Ovidi Montllor


Cony!
Coooony!
Ja no em serveix!
El follar s'ha acabat!
Ara només el trauré
per pixar.
Quin fàstic fot,
veure'l tan arrugat,
després de tant de temps
ben dret i juganer.
Cony!
Coooony!
Tants de forats
com queden per tapar,
i aquest burro
sense ganes de jugar.
Tot sequet i pansit
i petit, que quasi
no me'l trobe.
Ara no sé
si agafar el ganivet
o fer-li una funda
perquè no se'm refrede.
Titeta seca
no et soporte així.
Puuuuuja amunt
o hauré de fer bestieses.
No hi ha remei!

Agafe el ganivet
sense pensar,
me la talle i la llence.
No hi ha remei!
Tot el que es gasta
s'ha de llençar,
perquè si no, fot fàstic!

[final d'una altra versió:]
Me l'he agafat. Me l'he tallat. Ai! Al! Al!


Autor(es): Ovidi Montllor