Per una dona
pel que més vulguis el meu vers darrer,
deixa'm escriure un final,
després si cal
me n'aniré.
El final
d'aquella història que en sabia tant
de les nostres il·lusions
i els nostres desenganys.
Vaig fugir de tu per una dona
que va estar amb mi una estona
lliurant-me el cor.
M'esperava per fer-se convèncer
que ja era temps de vèncer
la seva por.
Va quedar-se un vespre el meu plomatge
la sorra d'una platja
d'esquena al sol.
Però ja ho veus, avui camino sol,
sense angoixa ni consol,
sense res meu al costat
i al teu nom lligat.
Vas poder
comprar-me tot el que tinc amb un bes,
però aquell bes no va arribar
i vaig marxar
sense dir res;
Oblidant
el que tant temps havíem estat vetllant,
somnis de colors eterns
pintats per dos infants.
Vaig fugir de tu per cada dona
que ha estat amb mi una estona
lliurant-me el cor.
Han estat temps d'empassar mentides,
temps d'oblidar ferides
i temps millors.
Jo he viscut amb el desig d'aprendre
a distingir les cendres
de la llavor.
Però ja ho veus, avui camino sol,
sense angoixa ni consol,
sense res meu al costat
i al teu nom lligat.
Autor(es): Joan Baptista Humet