I així es convenç, germans
que la Natura no l'ha admès, germans
de més a més:
Quan l'aire no deixa veure el sol
i el bosc desperta despullat
quan baixa el riu emmetzinat
i un ocell aixeca el vol i trenca..
Quan el llampec no baixa del cel
i el tro és de pólvora i metall,
quan el cavall ja no és cavall
i l'estel ja no és estel
Sempre hi ha dues mans d'home
àvides pels voltants.
I així es convenç, germans
que la Natura no l'ha admès, germans
de més a més.
Quan l'ou del peix ja neix radioactiu
i el blat es perd al fons del mar,
quan la guineu no pot caçar
i entre reixes sobreviu.
Sempre hi ha dues mans d'home
àvides pels voltants.
I així es convenç, germans
que la Natura no l'ha admès, germans
de més a més.
Autor(es): Joan Baptista Humet