Plany
si ella fos només un somni del matí.
al capdavall del cel potser, com una estrella,
o com un averany al fons de tot de mi,
llavores, foscament, viuria sols per ella,
tancat mon finestral amb l'heura del destí;
i sempre dins ma nit seria meravella
i ja cap veu del món no la podria occir.
Si ella fos només la boira de ribera,
les gotes de ruixim que saben els esculls;
si ella fos només l'esparsa volandera,
seria veritat i joia de mos ulls.
Però com ella riu i canta i fa sa via,
vet-el aquí l'engany i la malenconia.
Autor(es): Josep Carner, Daniel Sesé