Tots alimentem una bèstia
Tots alimentem una bèstia
i quan desperta
no podem aturar-la.
(x2)
I poc a poc desplegarà les seves urpes de falcó
i com un àngel de la mort
devorarà les nits i dies
l'esperança i l'alegria així que
Com t'enfrontaràs a la bèstia?
Digue'm, com t'enfrontaràs a la bèstia
que ara crida reclamant la seva part?
Però si escoltes bé, el crit és teu.
Uoooo.
El perfum de la magrana
quan la bèstia t'encomana
tenebres i llençols.
Pots sentir la força nova,
la dolçor que, a poc a poc,
explota dintre teu?
Tots alimentem una bèstia.
Tots alimentem una bèstia
i quan desperta
no podem aturar-la.
Ai de mi quan vingui la bèstia!
Ai de tu quan vingui la bèstia!
Què farem quan vingui la bèstia, digue'm,
què farem quan vingui la bèstia
i mossegui fort?