Carrers buits
ni del paisatge fred i gris que trepitgem.
Si caminem entre els vorals
ningú podrà, ningú podrà
lligar-nos el coll i les mans,
els peus gelats i destrossats
els ulls vermells de tant mirar
a l'horitzó, altres camins,
vestits estranys, els focs de nit,
les cases escopint fum blanc.
Arribem, s'ha fet de nit,
només sentim els nostres crits.
Són d'alegria.
Després callem, aixeco un dit
assenyalant els carrers buits
qua abans bullien.
Potser haurem de tornar a caminar
per rieres i vorals.
La serenor del nostre son
es trenca amb la cançó que fa de tu i de mi.
Hi ha un llop a l'ombra de la nit, però
no tinguis por, no tinguis por.
Ens lligaran el coll i les mans,
els peus gelats i destrossats
els ulls vermells de tant mirar
a l'horitzó, altres camins,
vestits estranys, els focs de nit,
les cases escopint fum blanc.
Arribem, s'ha fet de nit,
només sentim els nostres crits.
Són d'alegria.
Després callem, aixeco un dit
assenyalant els carrers buits
qua abans bullien.
Potser haurem de tornar a caminar
per rieres i vorals.